,

2024, L’ANY DE “CARN HUMANA”

SINOPSI
L’Orfeó Reusenc presenta la seva nova producció, CARN HUMANA. És una obra coral
que vol narrar, cantar i donar veu i consciència a les vivències personals de tots aquells
homes, dones i criatures que van haver d’emprendre l’exili després de la derrota de la república a la guerra civil espanyola (1936-39). Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Tarragona.
A aquells exiliats, proscrits i deportats que van emprendre el camí fugint de la desesperació i del feixisme; tramuntanant els Pirineus o caminant per la costa per anar a viure, o a
morir, als camps de presoners, sorra i filferrades, que França no havia preparat.
El cant coral és un dels protagonistes que narra aquesta part de la nostra història amb
cançons sorgides del caminar, poesies i reflexions, memòries tristes i contes inacabats en
el viatge i l’estada als camps de concentració d’Argelers, Adge, Sant Cebrià, Barcarès,
Gurs, Ribesaltes, Bram, Setfonts, Vernet, Arles, Prats de Molló, la Guingueta, Tor de Querol, Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, Cotlliure, Maseràs…

GUIÓ
Els diàlegs i monòlegs creats per realitzar el guió de CARN HUMANA es basen en
fragments de textos extrets de llibres, d’assajos, d’articles, de cartes, de treballs de recerca… que conformen el fil argumental de l’obra, des de finals del 1938 fins a les acaballes del 1941. Aquestes fonts bibliogràfiques són: Crist de 200.000 braços, Agustí Bartra;
El exilio de Federica Montseny, Federica Montseny; El exilio republicano español, Ministeri
de Justícia; Els fugitius, Xavier Benguerel; Españoles durante la Segunda Guerra Mundial
en Francia, Chaussec Damien; El tango d’una guerra sense fi, David Castillo; Exiliats,
proscrits, deportats, Francesc Vilanova; Incerta glòria, Joan Sales; La importancia de un
hombre sin importancia, Esteban R. Pàmies; La Maternitat d’Elna, Assumpta Montellà;
Las patrias del exilio, Salvador Ric Darné; La vida als camps de refugiats a través del diari
del vilanoví Lluís Contreras Herrera, Àngels Parés Corretger; Les rutes de l’exili republicà
del 1939, Consorci del Museu Memorial de l’Exili; L’holocaust espanyol, Paul Preston;
Los niños de Elisabeth, Hélène Legrais; Ara que estem junts, Roc Casagran; Allez! Allez!,
Maria Campillo; Revista Sàpiens: Testimonis de Mercè Domènech, María García, Remei
Oliva, Elisabeth Eidenbenz; Semblava de seda i altres contes, Mercè Rodoreda; Temps i
espais de memòria (Revista), Memorial democràtic de Catalunya; Sobre l’exili del magisteri republicà (1936-39), Solomó Marquès Sureda.

MÚSICA
La música és la manera que tenim per explicar-vos aquesta història, per fer que entri més
profundament en totes les consciències. Una música trobada escrita en petites llibretes
d’algun dels refugiats, on un tango de Gardel es transforma en un cant de ràbia i de ressentiment o en una burla a la patètica situació en que es trobaven. La recerca ens ha portat a escollir i a treballar aquestes cançons

VESTUARI I ATREZZO
El vestuari ha sigut dissenyat expressament per l’obra, cenyint-se als models de l’època i
fent recerca en diverses fonts il•lustratives, però afegint un aire personal i distintiu.

REFORMEM L’ACCÉS AL “DALTBAIX” I AL PATI INTERIOR

A l’Orfeó Reusenc, hem completat amb èxit les necessàries reformes per millorar les nostres instal·lacions gràcies al suport de la Diputació de Tarragona. L’edifici centenari, que ens ha acollit durant dècades, ha sofert un desgast inevitable amb el pas del temps.

Un dels espais que més urgia millorar era La Saleta, situada davant de la secretaria, que anteriorment es trobava en un estat tan deteriorat que no era utilitzable. Aquesta reforma ha solucionat problemes estructurals i ens ha permès optimitzar l’espai.

Hem solucionat també l’inconvenient de l’accés al pati interior, que abans ens limitava considerablement. L’escala estreta amb un gir a la part més alta impossibilitava pujar i baixar les burres (penja-robes amb rodes) amb la roba penjada. Això ens obligava, cada vegada que fèiem una obra de teatre, espectacle, concert o qualsevol activitat que requeria vestuari, a pujar la roba des del magatzem despenjant-la i penjant-la una a una. Aquesta operació representava no només un esforç físic significatiu, sinó que també provocava el deteriorament de la roba.

Amb la millora de l’accés, hem guanyat una sala funcional, solucionant molts dels problemes logístics i operatius que anteriorment afrontàvem. Aquesta reforma ha estat imprescindible per continuar oferint un espai cultural de qualitat a tots els ciutadans de Reus, mantenint viva la nostra tradició i projectant-la cap al futur.

Hem cuidat el nostre patrimoni i l’hem adaptat a les necessitats actuals per assegurar que l’Orfeó Reusenc continuï sent un punt de referència cultural a la nostra ciutat. Gràcies a aquestes millores, el nostre compromís amb la cultura i la comunitat de Reus és ara més fort que mai.

ESTEM DE REFORMES!

El passat 7 de maig vam buidar el que és un dels espais menys coneguts de l’entitat, però també un dels més importants i desconeguts, el “Daltbaix”, un magatzem on es guarda tot el vestuari de l’Esbart, dels Pastorets i alguns elements d’atrezo de teatre. Cal destacar que molta d’aquesta roba ha estat confeccionada a mà per l’equip de majordomia de l’Esbart durant molts anys i la seva conservació era un dels reptes més importants de la Junta Directiva. És per aquest motiu que amb el suport de la Diputació de Tarragona mitjançant una subvenció atorgada per aquest any, hem pogut reformar la totalitat d’aquest espai (hem millorat la teulada, parets, sostre, terra, finestra i porta) i s’incorporaran unes barres metàl·liques per poder penjar correctament tot el vestuari.

Per a la tasca de gran complexitat per a buidar aquest espai hem d’agrair la feina d’un gran nombre de voluntaris de la nostra entitat que van traslladar tots aquests vestits a una sala del Bravium (veïns contigus) on es guardarà fins que l’espai estigui llest. És per aquest motiu que agraïm al Bravium la cessió temporal d’una de les seves sales per a guardar un patrimoni molt estimat per a nosaltres.

Us deixem algunes imatges del procés de reforma, però estigueu atents/es al resultat final, que arribarà molt aviat!

L’ENCÍS MODERNISTA a ELS PALLARESOS

El passat dissabte 5 de novembre de 2022, el cor L’Encís de l’Orfeó Reusenc, amb Emili Sanz al capdavant, va ser invitat a participar en les II jornades modernistes ‘Els Pallaresos 1900’ portant el seu repertori a l’esgésia de Sant Salvador i interpretant obres corals de principis de segle XX. L’acollida per part de l’organització va ser esplèndida i el públic va estar en tot moment agraïts de les cançons que escoltaven.
Emili Sanz: ”- Hem rebut moltes felicitacions. Hem cantat, berenat i visitat els carrers plens de paradetes i gent vestida de l’època modernista. Ha sigut una molt bonica tarda.”

EL COR JOVE EN EL CICLE LA MÚSICA BATEGA ALS BARRIS

El passat diumenge 23 d’octubre, el Cor Jove de l’Orfeó Reusenc vam oferir el nostre repertori al públic que es va aplegar a la plaça Teresa Miquel Pàmies del Mas Magrané dins del cicle de concerts “La música batega als barris”
Un concert en el qual la meitat dels cantaires han sigut noves incorporacions d’aquest curs 22-23, o sigui, amb poc temps d’assaig. Poc temps però molt ben aprofitat, ja que el resultat ha sigut magnífic.
Un repertori modern, amb molta música pop i actual, This is me, del musical The Greatest Showman; Life is live, d’Opus; I still haven’t found, de U2; Man in the mirror, de Michael Jackson; o un poupurri del musical La, la, land han sigut algunes de les cançons que hem interpretat davant d’un públic molt entregat i amb ganes d’escoltar música. Moltes gràcies per ser-hi.
Al final del concert, i aprofitant la inauguració del local de l’associació de veïns del barri, ens van invitar a fer un petit refrigeri al seu nou local.