HISTÒRIA
Els orígens de l’entitat s’emmarquen dins el corrent del cant coral a Catalunya; que va ser iniciat per Josep Anselm Clavé, l’any 1850. Els anomenats “Cors Clavé” i l’Orfeó Català, juntament amb les figures d’Amadeu Vives i Lluís Millet, van ser referents en els quals s’emmirallaven moltes masses corals del moment.
A Reus, l’activitat coral s’inicia el 14 de novembre de 1860 amb la creació de la Secció Coral del Centre de Lectura, dirigida pel Sr. Florenci Cogul. Al 1892, s’incorpora al càrrec el Sr. Estanislau Mateu i Mas i, sota la seva direcció, la formació és transforma d’una coral a un orfeó de veus masculines; passant a denominar-se “Orfeó Reusenc del Centre de Lectura”.
Anys més tard, l’aprovació d’un nou reglament del Centre de Lectura va suposar la separació de la secció de l’entitat en què havia nascut.
Un cop desvinculat, es van aprovar uns estatuts però encara no es disposava de seu pròpia. La mort del director de l’Orfeó el 1911, va suposar un cop dur per la massa coral; però l’arribada del seu fill com a nou director; el Sr. Estanislau Mateu i Valls, va influir un nou ànim als cantaires.
Així doncs, el 1912 l’Orfeó, sota la seva batuta i formada bàsicament per gent jove, agafa empenta i s’incorporen classes de música i solfeig. A més, s’incrementa la participació de la massa coral en recitals i trobades com la 1a Trobada d’Orfeons de Catalunya, celebrada a Barcelona l’any 1917.
Però el gran canvi de l’Orfeó va tenir lloc quan es van obrir les portes de la formació a les veus femenines, convertint-se així, en un cor a veus mixtes. Per refermar aquest fet, es van redactar uns nous estatuts que van reconstituir i refundar l’Orfeó Reusenc. D’aquesta manera, el 7 de gener de 1918, naixia l’entitat tal i com la coneixem avui en dia.
En el decurs de la seva història, l’Orfeó Reusenc ha treballat per fomentar i donar a conèixer la nostra cultura dins i fora dels Països Catalans, amb un repertori musical divers i ampli, on hi podem escoltar cançó tradicional catalana, sardanes, nadales, himnes, misses, obres d’autors d’ara i sempre, passant per gèneres i estils diversos com espirituals, bandes sonores de pel·lícules, musicals, música lleugera; cantant també acompanyats per cobles, orquestres, combos, orquestres de ball, ministrers…
Els cantaires i els socis de l’Entitat, han anat creant amb el temps seccions diverses per realitzar activitats diferents al cantar, algunes d’elles encara actives actualment. Aquestes són:
La secció Excursionista (1923)
La secció de l’Esbart Dansaire (1926)
La secció d’Escacs “Penya d’Escacs de l’Orfeó Reusenc” (1926)
La secció de Teatre “Secció de Declamació” (1927) – En actiu
La secció de Sardanes (1929)
La secció “Biblioteca” (1934)
La secció “Cine Club” (1959)
La “Joventut de Casa” (1980)
La secció de Ball de Bastons (2009) – En actiu
A partir de 1957, la massa coral passa a ser dirigida pel Mestre Josep Fusté. Aquesta és l’època que l’Orfeó Reusenc té més quantitat de cantaires i es realitzen més actuacions fora del territori: Donostia, Andorra, Roma, Grenoble, Madrid, Perpinyà… Fet que converteix el mestre en el director que més anys ha dirigit l’Orfeó Reusenc.
És al 1996 quan la batuta passa a mans de la Mestra Mª Glòria Estalella, que aporta a la coral un alè d’aire fresc amb canvi de repertori una mica més actualitzat i una manera de fer diferent. Un any més tard, el 1997, es va crear la Coral Infantil de l’Orfeó Reusenc, amb la Mestra Estalella i la Cori Roig al capdavant; una coral infantil que encara segueix cantant avui en dia amb el nom d’Els Somniadors.
HISTÒRIC DE PRESIDENTS/ES DE L’ENTITAT
Carles Robusté i Ferré | 1918 |
Antoni Porta i Pellicer | 1918-1933 |
Ismael Casajuana i Escofet | 1934-1936 |
Ramon Amigó i Pujol | 1936-1940 |
Gestor OSED – Joan Ribas i Vallverdú | 1940-1945 |
Gestor OSED – Joan Sirolla i Ribé | 1945-1947 |
Gestor OSED – Lluís Anglès i Sugranyes | 1947-1950 |
Ferran Casajuana i Escofet | 1950-1952 |
Francesc Llevat i Rossell | 1952-1954 |
Lluís Anglès i Sugranyes | 1954-1955 |
Joan Ribas i Vallverdú | 1955-1961 |
Joan Fusté i Peris | 1961-1964 |
Rafael Vilà i Barnils | 1964-1971 |
Jaume Llauradó i Pujades | 1971-1985 |
Josep Gomis i Espada | 1985-1992 |
Josep Abelló i Barbat | 1992-2001 |
Mercè Olesti i Baiges | 2001-2007 |
Joan Ciurana i Moya | 2007-2014 |
Esther Cos i Ayala | 2015-2019 |
Albert Bermúdez i Pérez | 2019-2023 |
Francésc Xavier Gomis Llargués | 2023-actualitat |
Bibliografia
Gort, E., Gomis, J. (1994). Annals de l’Orfeó Reusenc (1918-1993). Reus: Orfeó Reusenc.
Navais, J. (2019). Centenari de l’Orfeó Reusenc: els darrers vint-i-cinc anys (1994-2018). Reus: Orfeó Reusenc.