2024, L’ANY DE “CARN HUMANA”
SINOPSI
L’Orfeó Reusenc presenta la seva nova producció, CARN HUMANA. És una obra coral
que vol narrar, cantar i donar veu i consciència a les vivències personals de tots aquells
homes, dones i criatures que van haver d’emprendre l’exili després de la derrota de la república a la guerra civil espanyola (1936-39). Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Tarragona.
A aquells exiliats, proscrits i deportats que van emprendre el camí fugint de la desesperació i del feixisme; tramuntanant els Pirineus o caminant per la costa per anar a viure, o a
morir, als camps de presoners, sorra i filferrades, que França no havia preparat.
El cant coral és un dels protagonistes que narra aquesta part de la nostra història amb
cançons sorgides del caminar, poesies i reflexions, memòries tristes i contes inacabats en
el viatge i l’estada als camps de concentració d’Argelers, Adge, Sant Cebrià, Barcarès,
Gurs, Ribesaltes, Bram, Setfonts, Vernet, Arles, Prats de Molló, la Guingueta, Tor de Querol, Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, Cotlliure, Maseràs…
GUIÓ
Els diàlegs i monòlegs creats per realitzar el guió de CARN HUMANA es basen en
fragments de textos extrets de llibres, d’assajos, d’articles, de cartes, de treballs de recerca… que conformen el fil argumental de l’obra, des de finals del 1938 fins a les acaballes del 1941. Aquestes fonts bibliogràfiques són: Crist de 200.000 braços, Agustí Bartra;
El exilio de Federica Montseny, Federica Montseny; El exilio republicano español, Ministeri
de Justícia; Els fugitius, Xavier Benguerel; Españoles durante la Segunda Guerra Mundial
en Francia, Chaussec Damien; El tango d’una guerra sense fi, David Castillo; Exiliats,
proscrits, deportats, Francesc Vilanova; Incerta glòria, Joan Sales; La importancia de un
hombre sin importancia, Esteban R. Pàmies; La Maternitat d’Elna, Assumpta Montellà;
Las patrias del exilio, Salvador Ric Darné; La vida als camps de refugiats a través del diari
del vilanoví Lluís Contreras Herrera, Àngels Parés Corretger; Les rutes de l’exili republicà
del 1939, Consorci del Museu Memorial de l’Exili; L’holocaust espanyol, Paul Preston;
Los niños de Elisabeth, Hélène Legrais; Ara que estem junts, Roc Casagran; Allez! Allez!,
Maria Campillo; Revista Sàpiens: Testimonis de Mercè Domènech, María García, Remei
Oliva, Elisabeth Eidenbenz; Semblava de seda i altres contes, Mercè Rodoreda; Temps i
espais de memòria (Revista), Memorial democràtic de Catalunya; Sobre l’exili del magisteri republicà (1936-39), Solomó Marquès Sureda.
MÚSICA
La música és la manera que tenim per explicar-vos aquesta història, per fer que entri més
profundament en totes les consciències. Una música trobada escrita en petites llibretes
d’algun dels refugiats, on un tango de Gardel es transforma en un cant de ràbia i de ressentiment o en una burla a la patètica situació en que es trobaven. La recerca ens ha portat a escollir i a treballar aquestes cançons
VESTUARI I ATREZZO
El vestuari ha sigut dissenyat expressament per l’obra, cenyint-se als models de l’època i
fent recerca en diverses fonts il•lustratives, però afegint un aire personal i distintiu.
