Com és tradició, cada 25 de desembre tots els cantaires de l’Orfeó Reusenc anem de concert. L’any passat ens la vam saltar, òbviament, i vam substituir el concert per un vídeoclip d’una nadala d’en Joan Dausà, que si el voleu veure i escoltar, per les xarxes el podreu trobar.

Però aquest any hem volgut fer-lo tan sí com no, seguint totes les mesures sanitàries actuals i els aforaments estipulats; no podem deixar que la situació se’ns apoderi de l’ànima, Per fer-ho possible hem hagut de canviar la ubicació del concert del Teatre de l’Orfeó Reusenc a la Prioral de Sant Pere, ja que l’escenari del nostre teatre és petit per poder aplicar les mesures del moment havent de sortir 50 cantaires a cantar alhora entre Els Somniadors, el cor Encís i l’Orfeó Reusenc; i tampoc no calia córrer riscos. El Sr. Prior ens va obrir les portes del temple sense pensar-s’ho dues vegades i vam poder tirar endavant amb el concert.

A tres dies d’aquest, vam començar a tenir algunes baixes importants. L’Emili Sanz ens va comunicar que el cor Encís no hi podria participar a causa d’alguns confinaments familiars i una mica de respecte a la situació pandèmica, són els que s’han de cuidar més; també entre Els Somniadors i l’Orfeó hi va haver baixes confinades d’última hora… tot i així el concert el tiràvem endavant.

Mascaretes i tests antígens per a tots els cantaires… Trini, Cristina, Josep Maria i Elena, gràcies per testar-nos a tots, i a la Junta per disposar amb temps de tests per tothom i totdon… es veu que avui en dia escassegen.

Finalment a les vuit del vespre del dissabte 25 de desembre del 2021 començava el concert. Ens va costar un parell de cançons escalfar-nos i posar-nos en situació, tan auditiva com mental, però quan van entrar els més petits tot va començar a funcionar amb més fluïdesa… l’aire fresc dissipa. El repertori anava alternant les interpretacions de l’Orfeó i d’Els Somniadors, amb l’acompanyament pianístic d’en Jorge Varela i la direcció de l’Albert Galcerà. La marxa dels reis, Els tres reis, Un camell d’orient, O santa nit, The moon, Lullaby i Gloria van culminar la primera part del concert.

I com és tradicional a l’Orfeó Reusenc, ara venia el moment de la Glossa. Per qui no sàpiga què és us ho explico en un moment: és una mena d’homenatge que l’Orfeó fa a una persona que tingui o hagi tingut una relació especial amb l’entitat durant la seva vida, sigui artista, polític, historiador, soci, ex-cantaire, periodista, botiguer, reusenc de tota la vida… Se la convida a que faci un parlament, una glossa, sobre la seva relació amb l’entitat, amb la ciutat i amb el Nadal. No gens fàcil. Aquest any hem tingut el plaer de poder escoltar un dels socis més antics de l’entitat, el soci número 9, i que aquest any celebra el 100è aniversari de la seva mítica botiga a la plaça del Mercadal, el sr. Tomàs Barberà Monné. Ens va dirigir unes paraules interessants i amenes, amb un pèl d’emoció a la veu, que van atraure l’atenció del públic i ens van portar amb saviesa i fluïdesa a encaminar la segona part del concert.

Una segona part més curta de la prevista ja que hauria sigut el torn de l’Encís, tristament absent. Tot i així, després del Fum, fum, fum de l’Orfeó i del Do I hear you gossiping d’Els Somniadors, els dos cors es van unir altre cop per cantar Si ens veiessis, que no estava al programa, per oferir una cançó més al nombrós públic que omplia la Prioral. Vam acabar el concert amb Ha nascut el Déu Infant i un impressionant, al meu criteri, i molt aplaudit Cant de la Senyera. Un final bonic per uns temps una mica complicats.

Desitjant que passeu unes bones festes, esperem retrovar-vos aviat al nostre teatre pels també tradicionals pastorets, que aquest any ha canviat una mica de format.

Ens hi veiem.